El futur que ens espera

La música

2010-07-10T02:40:00.002+02:00

M’estava jo tranquil al cuarto quan se sobte em van venir les ganes d’escriure sobre la música… Diu aquella frase de la peli de “Blade Runner”: he somniat música… o amb música… no sé, el cas és que m’he posat a escoltar música a l’ordinador perquè ahir vaig trobar-me que conduïa cap a la feina en plena batalla amb el que podríem dir que fem la majoria de persones dia rere dia, és a dir, treballar

Casino Royale (2006)

2007-04-05T13:38:00.000+02:00

Desprès d’una bona temporada lluny del full en blanc per aquelles coses de la vida, m’he bolcat damunt el teclat perquè començava a ser un temps excessiu; més aviat, començava a prendre tot un caire massa tèrbol, com de desídia, calia tornar a escriure, perquè lluny de ser un mer afer de l’home, escriure és quasi la seva essència, bé, el mecanisme de la seva descoberta. Quan manquen les

El Manantial (1949)

2006-08-17T22:00:00.000+02:00

Quiere aislarse del resto del mundo. No cabe la originalidad en la arquitectura, no se puede mejorar el estilo de lo histórico, solo se puede imitarlo. Hemos intentado enseñarle los estilos históricos aceptados y usted se niega a aprender, no acepta las opiniones de los demás, insiste en hacer proyectos que no se parecen en nada a lo ya conocido, lo siento, pero debo expulsarle de la universidad.

Un mes de viatges

2006-06-21T21:30:00.000+02:00

Sempre he tingut la sensació de què el mes de juny és el més curt de l’any, i aquest 2006 cal a dir que se m’ha passat volant! A hores d’ara, quasi a les acaballes del mes, faig mirada retrospectiva d’aquests últims vint dies i encara no em sé avenir. Amb això dels vols barats, o millor dit assequibles, una mica d’iniciativa i un toc d’oportunitat, m’he trobat explorant amb ulls de mussol i

Força Barça!

2006-05-20T15:31:00.000+02:00

A hores d’ara qui més qui menys s’ha fet ressò del rebombori futbolístic, és més, ningú, excepte els més petits, s’ha escapat de conèixer qui ha estat el gran vencedor en això de la lliga de campions. Tot i així, l’esdeveniment ja portava els seus dies de gestació, i la Catosfera no ha estat pas una excepció. Avui m’he atansat al teclat per comentar quatre coses al respecte, perquè tot i

Sobre la crítica, ara sí.

2006-05-07T01:36:00.000+02:00

Repassant l’últim intent d’escriure sobre la crítica, si voleu, sobre l’essència de la crítica, he optat per aportar un apunt que encara que curtet crec que dóna per pensar. Al meu parer, ja sigui degut a la meva manera de ser o pel moment en què em sento viure, crec que la Catosfera peca massa sovint del que batejaria com a ciberprovincialisme. Que més o menys, transportat a l’espai virtual

Conversa de cafè (3)

2006-04-26T00:17:00.000+02:00

<<< -Per on podríem començar senyor entrevistador? -Doncs, al meu parer, hauríem de trobar un punt de partida prou ferm on recolzar el teu judici de valors. El lector cal que se senti segur amb el que llegeix, d’altra banda estarà més per desxifrar el que es diu i no pas el que es vol dir. -Bé, molt interessant... -A veure, què és el primer que cal tenir en compte a l’hora de parar atenció

Diane Arbus

2006-04-17T14:43:00.000+02:00

Dissabte passat, davant l’avinentesa d’excepcional tranquil·litat que aquests dies de setmana santa ens ofereix la gran ciutat, vaig aprofitar per a fer aquelles coses que normalment no faig, com per exemple: anar a veure una exposició. Estirat per la relativa curiositat que al dia d’avui sento per les retrospectives que es fan d’alguns autors, vaig decidir acostar-me al Caixa Fòrum per guaitar

Conversa de cafè (2)

2006-04-13T22:24:00.002+02:00

<<<-Què tal Pol, com ho portes? -Bé, anar fent, com tu no? Et vas baixar la peli? Perquè no val burxar-me per parlar de cinema i no participar-hi, que jo no vull tenir l’última paraula. Per fer d’orador ja me munto jo sol les meves paranoies. -Umm, bé no he pogut... -Clar! No m’esperava menys. -Molt bé, molt bé, no m’esbronquis, me la baixaré. L’altre dia vaig estar pensant, cosa

Conversa de cafè (1)

2006-04-11T20:14:00.000+02:00

- El dissabte vaig tornar a veure “La soga” (Rope - 1948) i m’hi vaig enganxar. -A sí? Doncs no sé si l’he vista. És aquella que està filmada tota d’una tirada? -Sí, bé..., no ben bé. Pel que vaig contar hi havia dos talls, és a dir, dos canvis de pla. Sense comptar els emmascaraments de càmera per canviar de rodet, de xassís de pel·lícula, que en vaig comptar un mínim de tres. -Què vols

Conversa de sobretaula (2)

2006-04-10T19:47:00.000+02:00

<<<-Doncs no m’ha agradat el llibre. Sincerament, crec que l’autor l’ha escrit sense esma. Com empès pel tarannà rutinari d’un intel·lectual que ha de publicar per força. Per mantenir un nom en una societat que viu d’avui per demà. És a dir, que bàsicament el llibre emana una flaire d’anquilosament, de manca de passió. Com dic, està escrit per algú que ja creu que ve de tornada de tot, com

Conversa de sobretaula (1)

2006-04-09T19:54:00.000+02:00

-Però, tu ets filòsof!. Cal que tinguis una visió del món que ens envolta... -Un moment. Jo sóc mestre de filosofia. -Sí, però vas estudiar per filòsof no? -Bé, aquí hi ha un malentès. Vaig estudiar filosofia, sí, i em vaig doctorar sí, però treballo de mestre que no és ben bé el mateix. -Però has publicat llibres. I aquests són sobre filosofia pel que he pogut llegir. -Umm, doncs ara

Sobre la crítica..., o potser no.

2006-04-04T22:46:00.000+02:00

Voler encetar un tema com aquest, és a dir, sobre la crítica o el sentit crític, comporta el seu risc. Per una banda, intentar dirigir-se al lector d’avui implica sempre haver-nos d’aventurar en la recerca d’una òptima temperatura de dicció, a fi d’aconseguir acomodar un lloc confortable que faciliti la comunicació entre el lector i l’autor. Per l’altra banda, no és pas gat amagat dir que la

Sobre què escrivim i per què?

2006-03-22T00:19:00.000+01:00

Tot i ser aquesta una pregunta que es planteja genèrica, és a dir, que s’adreça a tothom, si ens parem a sospesar aquesta qüestió davant el munt de blogs que la Catosfera arrossega, a algú se li acut alguna resposta? Potser, la primera i més sensata resposta que ve al cap és la idea de voler dir cadascú la seva. I pensant-ho bé, no em sembla pas mala resposta, però potser no és prou explícita

Life Aquatic with Steve Zissou

2006-03-18T18:16:00.000+01:00

Benvolguts blocaires, avui, animat pel temps encaparrat a posar-me a escriure unes quantes paraules, em ve a la ment l’última pel·lícula que m’ha deixat fascinat: Life Aquatic de Wes Anderson. Potser ja l’heu vista i arribo tard, tan fa. L’altre dia va arribar a les meves mans en format DVD per pura casualitat gloriosa i no veig millor manera de desprendre’m del goig sinó és suggerint-vos-la. Si

El trajecte en metro

2006-03-11T12:24:00.000+01:00

Hora punta al metro, mil i un pensaments fluint des de cadascun dels individus del vagó. Personatges de totes menes, i per a tots els gustos, de totes races i colors, de grans i de petits, d’adults i d’infants. Jo, aquí, recolzat al costat de la porta, i el meu llibre. La meva imaginació davant el llibre es veu torbada per la multitud enllaunada, el fil argumental que intenta l’autor se’m

Panorama del nou any

2006-01-16T23:50:00.000+01:00

Encaixat davant l’ordinador i del full virtual en blanc, se’m projecta la inevitable posada en escena del nou any. Dintre de tot, tan sols el fet d’escriure la data ens fa tombar el pensament des d’un estrat més amunt, des d’un on amb mirada recelosa contemplem la tirada d’anys que duem arrossegant. I llavors és quan apareix de nou, més o menys encesa, la curiositat; al girar acte reflex la

Sobre Cinema... 2

2005-11-11T20:29:00.000+01:00

Després d’uns dies sense dir res..., fent diumenge he trobat un altre escrit sobre cinema del maig del 2003 que m’agradaria publicar. Passats els dies dels festivals de cine de temporada, l’altre dia vaig anar a veure Match Point de Woody Allen, i cal dir que va ser una alegria; vaig sortir content del cine, cosa que passa molt de tant en tant. Però bé, ja parlarem

A/A d'Anonymous

2005-09-27T12:21:00.000+02:00

Tot i que no sóc del parer de donar crèdit a aquells qui no saben ordenar el seu pensament i volen ser suficientment respectuosos, hi ha encara una cosa al meu judici pitjor: fer-ho anònimament. Malgrat això, em veig amb la responsabilitat de fer una excepció amb el meu comentarista número 1, i lector patent del meu post, en/na Anonymous.Cadascú recorre el seu camí a la vida, en la qual va

Prova tècnica

2005-09-21T13:02:00.000+02:00

Entre una cosa i una altra, aquest post ha aparegut com si d'un assistent tècnic es tractés.

Seguint amb el que deia l’últim dia...

2005-09-19T14:06:00.000+02:00

Xerrar sobre filosofia és difícil, escriure’n també. Remetent-me al títol del post anterior diré que aquest queda despenjat del contingut, però afegeixo que “de moment”. Responent també a la incògnita que vaig plantejar diré que en Franc el podrem anomenar arquitecte en el moment en que faci ús pròpiament del seu títol, i s’encarregui de crear quelcom; no cal que sigui una gran obra, el cas és

La sorpresa filosòfica

2005-09-15T20:59:00.000+02:00

La vida de cadascú es basa radicalment en això, en viure-la. Se’m dirà que està molt bé el que dic però potser caldria que exposi o aclareixi què vull dir amb això de viure la vida. I jo hi estaré d’acord amb aquesta rèplica, i ai las!, em trobaria que m’hauria d’explicar. El cas és que des del meu punt de vista i veient el panorama reflexiu del meu voltant, no sabria per on començar. Per fer-me

A propòsit del capítol anterior...

2005-09-09T21:01:00.000+02:00

Xavi: ...vols dir que no s’ha entès? Contra-Xavi: No ho sé..., el que no acabo d’entendre és què has volgut aconseguir amb aquesta reflexió, t’has desfogat, això sí, però no tens ni idea d’on vol anar a parar el fragment de l’autor francès aquest. Ves a saber, potser has d’interpretar-lo en clau irònica, o fins i tot potser és un fragment extret d’una conversa entre personatges, i potser

Aprofitant l’avinentesa...

2005-09-09T14:25:00.000+02:00

“Per què tots volem ser artistes? No faig més que conèixer gent de la meva edat que escriuen, que fan teatre, que canten, que roden pel·lícules, que pinten, que componen. Busquen la bellesa o la veritat? Tan sols és un pretext. El que volen és la celebritat. Volem ser cèlebres perquè volem ser estimats. Volem ser estimats perquè estem ferits. Volem tenir un sentit. Servir d’alguna cosa. Dir

Fent repàs

2005-09-07T21:50:00.000+02:00

Ja fa uns dies que vaig explorant el món de les bitàcoles endut per un poder de curiositat irrefrenable. A mode de lectura estupefaent, sota el control de l’emoció per la novetat, he anat endinsant-me en aquest món a fi d’eixamplar la meva visió global del lloc, configurant-me un entorn on anar fiançant el peu, més ben dit, la meva confiança. Fent repàs del que se’m va quedant a la memòria,

Sobre Cinema...

2005-09-05T21:25:00.000+02:00

Porto uns quants dies explorant el món bitàcola i intentant escriure una primera impressió personal, però no acabo de trobar una bona manera d’expressar el meu judici. Però bé, no cal córrer, ja arribarà, la rapidesa no va pas lligada a la lucidesa. Doncs bé, per altra banda, estava l’altre dia, ahir o abans d’ahir, cremant temps davant el televisor encès quan vaig veure anunciada pel

Com ho diria...

2005-08-25T23:46:00.000+02:00

Dies i dies fa que voltava buscant una alternativa semblant, semblant al weblog. I com tot, quan un s’afanya, acaba trobant o topant amb allò que cercava. Tanmateix, les coses a la vida de cadascú no consisteixen a trobar o topar amb les coses, sinó més aviat en veure’s immers dia rere dia entre el que fa i el que no fa. Això últim, el que no es fa, caldria tenir-ho en compte, ja que més que cap