La sorpresa filosòfica

La vida de cadascú es basa radicalment en això, en viure-la. Se’m dirà que està molt bé el que dic però potser caldria que exposi o aclareixi què vull dir amb això de viure la vida. I jo hi estaré d’acord amb aquesta rèplica, i ai las!, em trobaria que m’hauria d’explicar. El cas és que des del meu punt de vista i veient el panorama reflexiu del meu voltant, no sabria per on començar. Per fer-me entendre ho faré pas a pas, tranquil i sense pressa; no enllestim res parlant amb aforismes.

El fet filosòfic és una d’aquelles coses que comença a despertar la curiositat cap a l’adolescència, més ben dit, al batxillerat. És una d’aquelles coses amb que un es troba a la vida; al igual que les matemàtiques, la física, la química, els porros i la música, etc. Com tot, a cadascú li desperta la curiositat allò que més a prop li toca, sigui quin sigui el gir de la seva vida; un patirà ansietat científica com la majoria dels seus contemporanis, un altre es farà músic i acabarà drogoaddicte, i un de cada molts es farà cura. El cas que ens toca, anomenem-lo Franc, resulta que va de cap a peus a la facultat de filosofia de la capital; amb una nota de tall que t’hi cagues, si es vol. Es xucla els anys que sigui fotent-li canya a l’assumpte i fa mil viatges a Harvard; bé doncs, que assoleix el seu doctorat. No li traiem mèrits, s’ho ha treballat.

Arribats aquí, la pregunta és: és aquest home un filòsof? I llavors és quan comencen a sentir-se els pets i les cagarrines. Doncs bé, no!, no és un filòsof, és un individu doctorat en filosofia per la facultat “tal-qual” amb un expedient com una patena, però no, repeteixo, no és un filòsof. Ara és quan començo a rebre insults i amenaces de mort, estic perdut. Però bé, aprofito el temps que em queda. Resulta que faré ús del meu salv conduït senyor agent. Agafem un altre exemple, tornem al batxillerat. En Franc li han inculcat una visió més pràctica de la vida i opta per voler ser arquitecte. Doncs bé, també és un hacha però en comptes d’anar a USA es fot un doble erasmus a Berlín entusiasmat pel Mies van der Rohe; total, que torna amb el doble de volum perquè s’ha aficionat a la cervesa. Llavors, passat el temps, ens el trobem a la Diagonal buscant la Pedrera i li preguntem: ets arquitecte? Què ens respon aquest bon home? Sí o No? Parem-nos aquí, hem arribat al punt d’inflexió. El cas és que el més segur que el nostre protagonista ens ensenyarà el tros de diploma i dirà que sí que ho és, però l’encerta? El cas és que no, hem de ser dignes de judici i, indicant-li que la Pedrera és al Passeig de Gràcia, ens direm a nosaltres mateixos que aquest bon home és un llicenciat o doctorat en arquitectura superior!; i espereu que em poso l’armilla antibales que ja veig punts vermells per la paret.

Quin rotllo ens està fotent..., eps, quieto parao, la pregunta és: què és el que fa ser en Franc filòsof o arquitecte? Ni Sòcrates ni Plató no tenien títol universitari, d’arquitectes no em ve cap al cap, però ja veieu on vull anar a parar. Què és el que omple d’essència quelcom?

Eeeerrr!! Timbre, ho deixo aquí, el proper dia més que va bé per desfogar-se un. Queda pendent el tema de viure la vida, no ens oblidem.

Que ningú es prengui massa a pit les meves conyes, és la meva forma de fer-ho amè. Si algú vol parlar de pedanteria i falsa modèstia hi ha més dies que mandonguilles. Agrairé molt per la meva part si algú es digna a fer comentaris per la seva; pot ser que m’estigui equivocant, ningú no és perfecte.