Life Aquatic with Steve Zissou

Benvolguts blocaires, avui, animat pel temps encaparrat a posar-me a escriure unes quantes paraules, em ve a la ment l’última pel·lícula que m’ha deixat fascinat: Life Aquatic de Wes Anderson. Potser ja l’heu vista i arribo tard, tan fa. L’altre dia va arribar a les meves mans en format DVD per pura casualitat gloriosa i no veig millor manera de desprendre’m del goig sinó és suggerint-vos-la. Si voleu passar una bona estona rient i acabar sublimats de melangia feliç, mireu-la. És aquest un exemple de film personalíssim disfressat de comèdia, on l’espectador es pot deixar portar durant uns 119 minuts sense patir manipulació gratuïta, i riure. No us dic res més, amb això ja apaivago modestament el meu ànim per avui. Només fer referència a quatre punts remarcables: les aventures de Jacques Cousteau, la textura de color saturat del 16mm, la música de David Bowie, Bill Murray disparant com un condemnat, la costa italiana, i per aquells més cinèfils: la transcendència metalingüística del Sr. Anderson a manera de Jean-Luc Godard. No més, que passeu una bona estona.