dimecres, de març 22, 2006

Sobre què escrivim i per què?

Tot i ser aquesta una pregunta que es planteja genèrica, és a dir, que s’adreça a tothom, si ens parem a sospesar aquesta qüestió davant el munt de blogs que la Catosfera arrossega, a algú se li acut alguna resposta?

Potser, la primera i més sensata resposta que ve al cap és la idea de voler dir cadascú la seva. I pensant-ho bé, no em sembla pas mala resposta, però potser no és prou explícita. Perquè..., què volem dir quan ens preguntem això de què “cadascú vol dir la seva”? Umm, pregunta xunga, d’aquelles de mal de cap, i més després d’un dia de feina dur, o si més no, rutinàriament pesat.

Interpel·lant aquests darrers mesos pels blogs més propers, m’he trobat en més d’una ocasió davant el sentiment de fins aquí podem parlar-ne; més és massa, massa cansat. I no estic ara intentant retreure a ningú de manera subreptícia o indirecta cap recel ni res semblant, tan sols, situant l’entramat del que vull arribar a dir. I si alguna cosa se m’acut recalcar és que pensar costa; a tothom. La “Catosfera”, mot d’emanacions nacionalistes del qual l’opinió generalitzada en català es fa ressò, volent-ho o no, agrupa genèricament a tot escriptor en aquesta llengua dins l’espai virtual; concretament el de les bitàcoles. Si en un moment d’esbarjo ens aventurem a fer-hi un tomb, ens trobarem amb un munt d’escrits i/o mosaics d’imatges, però sobretot, escrits. Aquests, que per fer-nos una idea podem catalogar per sobre sense matar-nos-hi massa, els podem acotar en gèneres i fer grups a l’hora de voler copsar una visió global sobre el tema. Ens trobem doncs, com per exemple, davant blogs de format poètic, que n’hi ha un munt, cosa que mai hauria sospitat però que és així. També, se’n troben en format prosaic o narratiu, que són la gran majoria, a manera de contes o escrits particulars, siguin relats d’experiències o inventats. Com també d’altres de caire professional, de divulgació sobre l’ofici de l’autor a manera informativa o provisionalment estratègica; com els blogs de polítics o periodistes. Com tanmateix ens trobem amb d’altres de més ociosos o d’aquells per fer-la petar, i d’altres, que sense cap projecció en particular, s’ofereixen com escrits per humils diletants reflexionant sobre quelcom, o si més no, fent història. I etcètera. Resumint, al capdavall una pila.

Un cop fet aquest ràpid resum, que he proposat a manera d’entramat pràctic on situar-nos, ens aturem. Arribem a una bifurcació. Aquells qui estiguin extasiats poden optar per agafar el primer camí cap a la tele, un escrit més emocionant, els fills o el llit. La resta, aquells amb temps lliure o no que vulguin seguir endavant, poden optar per agafar el segon camí i fer-se de nou la pregunta. En aquest cas, poden passar dues coses: o que trastocats pel tarannà racionalista comencem a fer les mil i una omplint formularis sintètics on esmicolar poc a poc l’estructura formal de cada blog per així copsar en un pla ortogonal tot l’entramat bitàcola i acabar amb els ulls fora d’òrbita de tant estar previnguts que no se’ns escapi res... o, respirar fons, posar els peus a terra i parar-nos a pensar sensatament. Per què serà que en un moment donat ens parem a escriure? I si ho fem, què és el que escrivim?

Arribats aquí, i tot i haver fet tombs intentant recolzar-me enlloc, la pregunta que he formulat continua difusa i sense resposta. Ja he advertit que era aquest un tema ardu i difícil de pair. Bé, he dit xungu que ja ve a ser el mateix. Tot i això, deixant aquest fragment com a preludi, us ofereixo aquest l’enllaç que us durà cap a un petit assaig que pot ajudar a aclarir millor la pregunta que he plantejat. No és un escrit de caire formal, sinó més aviat desenfadat, però que crec que pot esclarir una mica els dubtes a qui li hagi quedat una mica de neguit. És un escrit d’estiu, emperò, havent encetat ahir la primavera astronòmica penso que ja pot fer al cas.


Fins ara.

8 Comments:

At dimecres, 22 de març, 2006, Blogger Dan said...

Bu! Suposo que hi haura tants motius com blocaires. En tot cas ara fas que m'ho pregunti jo matiex. Abans la resposta hauria sigut un "perque em fa gracia" sense mes. pero no es suficent, evidentment. M'ho seguire pensant durant la primavera.

 
At dimecres, 22 de març, 2006, Blogger Mlavix said...

Estàs segur que n'hi ha tants de motius? Podrem, en tot cas, diferenciar caràcters, però motius, radicalment no crec que n'hi hagi gaires.

Sí, potser encara no és temps de banys. Ja vindrà.

 
At divendres, 24 de març, 2006, Anonymous Mery Cherry said...

un post molt ben escrit.

 
At dissabte, 25 de març, 2006, Blogger Mlavix said...

Gràcies Mery Cherry.

 
At dimecres, 29 de març, 2006, Anonymous júlia said...

Doncs jo escric per afició a xerrar i a la tertúlia, per què es fa esport? per què es dibuixa, o pinta? Per fer amics, per comunicar, per un munt d'estranyes raons, i, sobretot, perquè ve de gust.

 
At dimecres, 29 de març, 2006, Blogger Mlavix said...

Doncs ara m'agafes en fred Julia, i l'equiparació amb l'esport la trobo dificultosa. D'altra banda, al cap i a la fi som humans, i no sempre ens hi parem a pensar i acabem per encabir-ho tot dins el mateix sac borrós, el del plaer.

 
At dijous, 30 de març, 2006, Anonymous Anònim said...

Si "som el que llegim", també "som el que escrivim"?

 
At dijous, 30 de març, 2006, Blogger Mlavix said...

Anonymous, la meva resposta és sí. Hom és el que fa. I quasi que palpablement és fonamenta més clarament com a propi allò que escrivim que no pas allò que llegim; ja que el llegir caldria entendre'l com allò en què ens fixem i aprehenem de la lectura que fem.

Una salutació.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home