Sobre què escrivim i per què?
Potser, la primera i més sensata resposta que ve al cap és la idea de voler dir cadascú la seva. I pensant-ho bé, no em sembla pas mala resposta, però potser no és prou explícita. Perquè..., què volem dir quan ens preguntem això de què “cadascú vol dir la seva”? Umm, pregunta xunga, d’aquelles de mal de cap, i més després d’un dia de feina dur, o si més no, rutinàriament pesat.
Un cop fet aquest ràpid resum, que he proposat a manera d’entramat pràctic on situar-nos, ens aturem. Arribem a una bifurcació. Aquells qui estiguin extasiats poden optar per agafar el primer camí cap a la tele, un escrit més emocionant, els fills o el llit. La resta, aquells amb temps lliure o no que vulguin seguir endavant, poden optar per agafar el segon camí i fer-se de nou la pregunta. En aquest cas, poden passar dues coses: o que trastocats pel tarannà racionalista comencem a fer les mil i una omplint formularis sintètics on esmicolar poc a poc l’estructura formal de cada blog per així copsar en un pla ortogonal tot l’entramat bitàcola i acabar amb els ulls fora d’òrbita de tant estar previnguts que no se’ns escapi res... o, respirar fons, posar els peus a terra i parar-nos a pensar sensatament. Per què serà que en un moment donat ens parem a escriure? I si ho fem, què és el que escrivim?
Arribats aquí, i tot i haver fet tombs intentant recolzar-me enlloc, la pregunta que he formulat continua difusa i sense resposta. Ja he advertit que era aquest un tema ardu i difícil de pair. Bé, he dit xungu que ja ve a ser el mateix. Tot i això, deixant aquest fragment com a preludi, us ofereixo aquest l’enllaç que us durà cap a un petit assaig que pot ajudar a aclarir millor la pregunta que he plantejat. No és un escrit de caire formal, sinó més aviat desenfadat, però que crec que pot esclarir una mica els dubtes a qui li hagi quedat una mica de neguit. És un escrit d’estiu, emperò, havent encetat ahir la primavera astronòmica penso que ja pot fer al cas.
Fins ara.
8 Comments:
Bu! Suposo que hi haura tants motius com blocaires. En tot cas ara fas que m'ho pregunti jo matiex. Abans la resposta hauria sigut un "perque em fa gracia" sense mes. pero no es suficent, evidentment. M'ho seguire pensant durant la primavera.
Estàs segur que n'hi ha tants de motius? Podrem, en tot cas, diferenciar caràcters, però motius, radicalment no crec que n'hi hagi gaires.
Sí, potser encara no és temps de banys. Ja vindrà.
un post molt ben escrit.
Gràcies Mery Cherry.
Doncs jo escric per afició a xerrar i a la tertúlia, per què es fa esport? per què es dibuixa, o pinta? Per fer amics, per comunicar, per un munt d'estranyes raons, i, sobretot, perquè ve de gust.
Doncs ara m'agafes en fred Julia, i l'equiparació amb l'esport la trobo dificultosa. D'altra banda, al cap i a la fi som humans, i no sempre ens hi parem a pensar i acabem per encabir-ho tot dins el mateix sac borrós, el del plaer.
Si "som el que llegim", també "som el que escrivim"?
Anonymous, la meva resposta és sí. Hom és el que fa. I quasi que palpablement és fonamenta més clarament com a propi allò que escrivim que no pas allò que llegim; ja que el llegir caldria entendre'l com allò en què ens fixem i aprehenem de la lectura que fem.
Una salutació.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home