Sobre la crítica..., o potser no.

Voler encetar un tema com aquest, és a dir, sobre la crítica o el sentit crític, comporta el seu risc. Per una banda, intentar dirigir-se al lector d’avui implica sempre haver-nos d’aventurar en la recerca d’una òptima temperatura de dicció, a fi d’aconseguir acomodar un lloc confortable que faciliti la comunicació entre el lector i l’autor. Per l’altra banda, no és pas gat amagat dir que la societat del nou mil·lenni és més aviat una societat accelerada i que viu una època de modernització ràpida. D’aquí que ens sentim convençuts i d’acord quan la qualifiquem d’estressada. Així doncs, a més de fer sentir el lector còmode amb el que llegeix cal, si volem que no s’adormi, haver-lo de seduir. I això, benvolgut lector, és cosa àrdua i indefinida sinó impossible. Al dia d’avui, qualsevol “entès” en marketing com aquell immiscit en la producció o distribució cinematogràfica, s’atansa al públic amb la cantarella del “això és el que el públic vol”. Frase sentida per tothom, i idolatrada per molts, que amaga una enorme confusió. Perquè... què és el que el públic vol? Explosions, sang, fetge, sexe barruer, tòpics llefiscosos, etc... Segur? Ah, no, el que el públic vol és passar l’estona! Cremar el poc temps que li resta a la setmana després d’haver-la passat patint a la feina! Bé, potser sí, però més aviat no.

Fer-nos una idea de com transcorre el nivell cultural del nostre temps és una cosa complicada, i que sense ànim de decebre ningú, és sempre una visió que se’ns mostra, que se’ns presenta a posteriori, és a dir, quan ja ha passat. Ara mateix, al temps present, estem forjant un nou futur, el destí latent, allò que encara no és però que serà; tant se val si millor o pitjor, això ja ho avaluarem després, més tard, a posteriori. Tot i això, el futur no seria sense aquell constant rebrot d’idees i ficcions que a manera d’escrits o visions l’empeny endavant. D’aquí que puguem dir que el present és futurís, una constant d’actualització inexorable. Això no vol dir que no cal fer res per copsar el futur, ni que aquest es faci sol, no, el lector agut s’adonarà de què, es faci o no el futur, aquest ens arrossega ho voguem o no. Havent dit això, deixo aquí aquest enllaç per aquells preocupats o interessats pel panorama visionari d’avui. És aquest un text, que a part d’haver estat escrit per un individu que cal advertir, et deixa amb les ganes de voler saber-ne més, firma essencial per detectar que estem llegint a un filòsof de veritat. Però bé, tornem al que anàvem.

Si amb una mica de cura el lector es para a sospesar el que llegeix, es trobarà davant un... Em sembla que m’he desviat de tema. I ara mateix, em venen al cap dues opcions: o torno a començar, o continuo muntant un merder d’idees, que de segur, no seduiran ningú. O sigui que ho deixo aquí, demà serà un altre dia, i n’hi ha molts per parlar-ne a menys que...

Apa, en tot cas, gaudiu del Sr. Rubert de Ventós, difícil per qui no s’ha arriscat a llegir filosofia mai, beatitud celestial per qui no l’entén però sí se n’adona que qui més qui menys diu que és bo, i un tipus clarivident i d’escriptura amena per qui ja saben per on van els trets.