El trajecte en metro

Hora punta al metro, mil i un pensaments fluint des de cadascun dels individus del vagó. Personatges de totes menes, i per a tots els gustos, de totes races i colors, de grans i de petits, d’adults i d’infants. Jo, aquí, recolzat al costat de la porta, i el meu llibre. La meva imaginació davant el llibre es veu torbada per la multitud enllaunada, el fil argumental que intenta l’autor se’m presenta borrós i inconnex. Només cal que algú alci la veu, el vagó trenqui la uniformitat del seu trajecte, ja de per si incòmode per a la lectura, o que el moviment circumdant faci desviar la meva mirada del text, perquè tota la ficció que em domina mentre llegeixo fugi del meu pensament. Cal llavors fer l’esforç altre cop de recordar on m’havia quedat, com si del cordill que s’escola pel forat es tractés, eximint-se de la seva funció de cinturó, cal agafar altre cop el imperdible per obligar-lo a sortir del seu cau. Total..., llegir al metro té els seus inconvenients. (9 de juny de 2005)