Conversa de cafè (2)

<<<
-Què tal Pol, com ho portes?

-Bé, anar fent, com tu no? Et vas baixar la peli? Perquè no val burxar-me per parlar de cinema i no participar-hi, que jo no vull tenir l’última paraula. Per fer d’orador ja me munto jo sol les meves paranoies.

-Umm, bé no he pogut...

-Clar! No m’esperava menys.

-Molt bé, molt bé, no m’esbronquis, me la baixaré. L’altre dia vaig estar pensant, cosa excepcional per qui no para un segon de fer moltes coses per no res, i et volia comentar que potser pagaria la pena muntar un blog on penjar les nostres converses. De fet, se’m va acudir en quant vas marxar. Vaig estar-me la resta de l’estona flipant pel que comentaves. Perquè encara que no me’n recordava gaire de la peli, la teva cara d’emocionat m’aclaparava.

-No serà tant! No és el primer cop que parlem sobre pelis.

-Ja. Però, com que ja fa temps que duc muntant-me un blog i hi ha moments en què no sé què escriure-hi, o m’aclaparo en temes diversos sobre el tarannà intel·lectual del nostre temps, doncs...

-Per mi, fes-ho, però no em veig prenent notes...

-Tu tranquil, tinc bona memòria. Només t’ho he volgut comentar.

-Ok, què prens? Una til·la?

-No, un poleo-menta. El cafè em fa acidesa, en prenc masses. Però bé...

-Per cert, has fet la llista de films? M’encurioseix saber per la teva preferència a l’hora de mostrar els teus gustos fílmics. Perquè ara que dius això del bloc, quines pelis hi posaries? Les de Blandon Mandon? Lo que el viento se llevó?...

-Avui vens toca collons, ya te veo.

-Potser sí, hi ha dies i dies.

-Doncs no, tens raó, sóc un mandrós, no he fet cap llista. Bé, vaig apuntar-me alguna mentalment durant el viatge en tren cap a casa.

-Quines... Espera, no m’ho diguis. Faré servir el meu sentit aràcnid... Poleo-menta..., cara de capullo jugant a posar la ment en blanc... perquè els ulls en blanc no els acabes d’encertar... Perquè... una cosa. Aquí als weblogs aquests, coneixes algun sobre cinema?

-Doncs no... I ha gent que fa llistes rollo els deu millors films o “els més preferits”, però no estic al tanto de cap en concret. Home, normalment s’escriu quan s’estrena alguna peli nova. I també hi ha algú que escriu amb bon ull. Però bé, millor no entrem en aquest tema, tinc en ment escriure el que xerrem... ja xerrarem sobre blogs un altre dia, quan et dignis a llegir-ne.

-Ja comencem amb el rollo intel·lectual de tinc un blog ergo tinc súper poders, trec llamps pel cul i làsers pels ulls... Què t’apuntes en aquesta llibreteta Sr. Pla?

-Les teves conyes d’escèptic cínic pollós.

-Molt bé..., he tingut una visió, és de dia, però les cortines són mig tancades, la música és a fora, i qui hi ha a dins resta en penombra... de cop i volta algú diu amb to trencat: Don Vito...

-Uf, no aquesta no, que me l’has comentat mil cops, que si és un musical perquè sense la música el film es queda coix, que si el joc d’ombres i la direcció d’actors...

-Ma che cazzo dici! És perfecte, amb la conya del màfies que han enxampat de segur que les tornen a reposar per la tele.

-Sí potser sí, però són tres pelis, prefereixo començar a poc a poc, si em presento matxacant el lector l’experiment dura dos dies.

-Ma che cosa mi racconti...! Bé, d’acord, de fet me les hauria de tornar a mirar de nou per no dir coses que no són. Personalment però, la tercera la deixaria de banda; no s’acaba de relligar amb les altres dues. Potser perquè les dues primeres es projecten a l’espectador com un sol film partit en dos parts i l’altre queda penjant...

-Prou, fins aquí. Intentem fer una llista?

-Val, però ja em veig acabant rememorant series velles de televisió i els dibuixos de la tele quan érem petits...

-Ja veig que si no ens concentrem m’hauré d’inventar què poso en el blog.

-A veure, pelis interessants de les que puguem extreure algun suc profitós... Doncs, de tota pel·lícula se’n pot treure alguna cosa... Ara no em ve cap al cap.

-Has anat al cinema aquests dies? L’última peli xula que vaig veure va ser... Life Aquatic with Steve Zissou del Wes Anderson, i tot i que la vaig veure en DVD, em vaig partir el cul, a més d’emocionar-me.

-Sí, a mi també em va agradar. No gaudia tant amb el Bill Murray des de Los Cazafantasmas. Una de les meves “pelis prefe”, l’he arribat a veure un colló de cops.

-Doncs mira, ja tenim una. Encara que no sé que en podríem dir-ne de nou, la nostra generació se la sap de memòria. És com la saga d’Star Wars, Acorralado, les de Rocky, i les de Chuck Norris! Te’n recordes de la saga de Desaparecido en combate I, II y III? (Ha, ha, ha = riure a la cafeteria fent l’espectacle + mal de panxa per una bona estona entre comentaris diversos de caire personal) Pura ànsia de generació esgarriada, el tiu del videoclub devia flipar amb nosaltres, érem l’agonia del barri. I no diguem dels Rambo: oh Johnny, Johnny... tenia els seus budells a les mans, i ell em deia Johnny vull tornar a casa... i jo no podia trobar-li les cames!!

-Ara ets tu qui perd l’oremus... Coronel Thruman llamando a John Rambo...ehrr... me recibe cambio... me recibes John... Són tots morts...

-Ha, ha, hahaha... Quin pupurri d’idiomes...

-Sí com a l’Imperi contraataca: está congelado en la “carbonita”... Molts gutxufluglus han mort per dur-nos aquesta informació...

-Això és La guerra de les galàxies, bé A new hope, el capítol IV, la primera de la saga primera, bé la primera de totes, la de 1977, cony! La de tota la vida!

-Val, prou! Que acabaré escrivint tonteries.

-Mira, fem una cosa. Aquests dies de festes de setmana santa, com que no ens veurem fins dimarts, pensa’t sobre quines pelis t’agradaria parlar. Jo també me’n pensaré alguna, i aprofitaré per veure’n alguna altra. El més interessant és sempre parlar-ne quan un té el film fresc. Et sembla?

-D’acord. Estava pensant que potser pagaria la pena muntar un post on acumular els films que més... Si tingués prou confiança puc provar de cridar l’atenció els blocaires de la Catosfera i preguntar-los per quines pelis xerrar.

-No sé tiu, potser serà millor que escrivim sobre les que més ens agradin a nosaltres. Bé, tu mateix, és el teu blog. El que sí m’intrigaria saber és quans directors coneix la penya. Al meu barri només coneixien l’Spilberg i para de comptar.

-Home, ja han passat uns quants anys.

-I què, el cine és com els llibres, si no llegeixes no et coneixes més que el nom de Cervantes.

-Doncs el proper dia fem una altra llista.

-Ok, ja en parlarem.